el blog és viu? Algú l'ha vist??

Avui el Suek esta avorrit, m'han suspes l'entreno...

Aixi ke... Aprofito l'avinentessa per donarli vidilla al Blog, ke en 2 anys sembla ke passi pels seus moments més critiks...
Desestructuració de l' Ek? Nooooo.
Desestructuració de l FDKOS? Nooooo, en hores baixes i negociacions.

Nens axo esta morint!!! Dos anyets!! Ke malament envelleix...
Ke se na fet del frikisme rebossant?
Ke se na fet de l'Albatica?
Ke se na fet de les biografies? ( Mea culpa, pero esta en proces la de l'esser mitologic inspirador)...

Revivim el Blog, HOUSEEEEEEEEE!!!!!!!! no no no no us alarmeu no caldra el doctor House, aixo awanta, de moment.... Va home Ba! jeje ara estem separats i no ens veiem tant, axi ke seria un bon punt de trobada...

Ens veiem aviat!!!

L'ALBÀTICA O TEORIA DE LA CULPABILITAT SUPREMA. CAPÍTOL CINQUÈ (1a part): ALBÀTICA PLATÒNICA (plaontològic)

La direcció de fdkos-ek lamenta la tardança en la publicació d'aquest nou post i fa notar, aprofitant l'avinentesa, que amb aquest els tres últims posts han estat de l'il·lustríssim Home del Kuento; així doncs, faig constar la meva demanda de que se m'apugi el sou. També informa a la tropa de famolencs lectors de les imminents reunions entre la direcció i els postistes, a fi de perllongar el seu contracte unes temporades més. Ja us n'anirem informant, ja que no desmentim l'arribada d'ofertes per ells d'altres clubs.... diiiiic, d'altres blogs.

La direcció de fdkos-ek (Front Delinküent
Kor Obert de Sants-Ekip Kastanya)

Anem, però, i sense més preàmbuls ja, al llibre que ens ocupa, aquell llibre tret de la desapareguda biblioteca d'Alexandria. Fem notar que el fet de que la sortida a la llum pública de l'Albàtica Platònica és va deure a molts i diversos impediments, tals com els exàmens finals de batxillerat, la selectivitat, l'anar a recollir les notes d'aquesta, les preinscripcions universitàries, els treballs de juliol, la matrícula a la universitat... tots sabem de qui és culpa que haguem trigat tant, qui ha posats aquestes trabes i amb quina finalitat: evitar aquesta publicació. Però, en la nostra missió, fem relluïr la veritat als ulls del món, i la ba no ha aconseguit evitar-ho. De manera que aquí teniu:

<< És clar, estimat deixeble, que Plató d'Atenes, de nom vertader Aristòfanes (Plató era un sobrenom que significa "el d'espatlles amples"), va marcar molt profundament el pensament occidental; per dir-t'ho de manera entenedora, no va deixar marca sinó petjada. I va deixar-nos coses molt positives, com és l'inici del moviment racionalista, o la divinització i la presa de consciència de la importància de les matemàtiques, sobretot de la ub, la seva màgica abstracció, la seva harmònica perfecció, la més perfecta de les ciències, aquella a la que realment val la pena dedicar-hi la vida, no com aquells pobrets astròlegs, químics de l'iqs, biòlegs de la pompeu o enginyers químics i industrials de la upc (nota de l'autor: el text està escrit uns 20 anys després de la mort de Plató, ho diu el carboni 14). Aquestes paraules corresponen a Perestóteles.
Però també incurrí en molts errors el molt notable filòsof, tant en el pla ontològic, com en el pla epistemològic, com en l'ètico-polític. I t'explicarem per què. Així va parlar Suekàgores.


Inspeccionem, primer, el pla ontòlogic de Plató: ell afirma, si és que vas estudiar filo per la sele i te'n recordes d'alguna cosa, que existeixen dos móns diferenciats. L'un, el món sensible, conté els objectes físics, múltimples, imperfectes, finits i corruptibles, empresonats en l'espai i el temps, copsables amb els sentits; l'element rector d'aquest món és el Sol. Per altra banda, existeix el món de les idees, on hi trobarem les idees, conceptes universals, essència de les coses, úniques, immutables, perfectes, anaespacials i atemporals, copsables amb la intel·ligència a través de la matemàtica; l'element rector d'aquest món és la idea de Bé.
També sabem que la relació entre uns i altres elements és el fet que els objectes són una imitació, una còpia de les idees: és a dir, que les idees, els conceptes abstractes, són la causa dels ens físics.

Però obvia Plató el món albàtic: aquell que s'interposa entre els dos móns, molt difícilment sortejable, que embolcalla el món físic dotant-lo de culpabilitat. És evident que la l'Alba no té cap poder sobre el món de les idees, ja que l'element rector d'aquest ja hem dit que és el Bé (cal recordar, que per la seva culpabilitat, el sol fet de sentir la paraula "bé" provoca en l'Alba una erupció per tot el cos, sortint-li granets que li piquen molt: és a dir, l'Alba és al·lèrgica al Bé, i per això no pot actuar en el món que el Bé governa, el món de les idees). En el món albàtic estan burdes còpies dels conceptes del món de les idees, a fi i efecte de confondre els qui cerquen la veritat, otorgant-los-hi els falsos conceptes del món albàtic. Per exemple, si al món intel·ligible estan les matemàtiques com a idea, al món albàtic estan les matemàtiques del social, de manera que tots els socials són uns pobres enganyats que s'equivoquen de món on cercar la veritat.

Pel que fa a l'ànima humana, hi trobem tres parts, les tres empresonades al cos (el cos és la imitació imperfecta que el món físic es fa de l'ànima perfecta del món de les idees): la part racional (situada al cap, en el pensament, assoleix l'arethé o excel·lència amb la saviesa, i és pròpia de filòsofs, i sobretot, de matemàtics de la ub); la part irascible (situada al pit, s'expressa en les passions nobles, el seu arethé depèn de la valentia, i és pròpia de militars. Discrepo enormement d'aquest punt: és pròpia d'activistes per la pau i de monitors de moviments juvenils, sobretot ajmacor, perquè s'han de tenir dos collons per dedicar el temps que s'hi dedica). També hi ha la part concupiscible (al sotaventre, s'expressa en les passions de l'estil del menjar, el sexe, o la música, especialment el tocar la zambomba, i el seu arethé és la temperança; és pròpia del populatxo). Això és molt cert, però també conté l'home en ell, a més del cos i de l'ànima, la part culpable: aquesta pertany al món albàtic, i va en la línia de l'Albàtica parmenidiana: qui en té més té més possibilitats d'ésser albitzat, essent culpable, òbviament compartint aquest títol amb l'Alba. El llarg parlament llegit el va fer Perestòteles

Perestòteles de Maçanet de Cabrenys i Suekàgores d'Oslo

to be continued...

ELS ANYS NO PERDONEN

Certament és aquest un títol encertat, i em preguntareu per què.
"Per què, clarivident Pere?"
Doncs és molt senzill. No us fixeu en què passa avui, dia 21 de maig. Feu-ho en el que succeí la setmana passada, el 14. Sé que arriba un poquet tard pels globals, però millor això que mai.

Així, i sense més preàmbuls FELICITATS K-P!!!

Sí senyors meus, dilluns passat l'àvia de FDKOS-EK, la responsable monitora de MO, va acomplir el que la Ba i ella anomenaren els 18+1 (jo, en la meva mentalitat logico-aritmètica, i molt encertadament, apunto que 18+1=20-1).

Immediatament (una setmana), la maquinària del blog és va posar a treballar per tenir a punt aquest especial, en el qual lamentem anunciar-vos que la Gemm comença a acostar-se a la seva jubilació.

Bueno, en serio, que felicitats endarrerides, que sentim no poder-te veure aquest any com l'any passat, que esperem ser monitors amb tu ja, i que frisem per a què arribi l'estiu per poder tornar a quedar tots i creuar en vermell.

Ja per acabar, em veig en la obligació de citar a un il·lustre pensador, en un fragment adequat per a l'ocasió.

Sabíeu que a Avismon hi ha voluntaris que passen estones amb la gent gran? Fóra una bona idea trucar-hi.

Perestóteles de Maçanet de Cabrenys sobre els 20-1

L'ALBÀTICA O TEORIA DE LA CULPABILITAT SUPREMA. CAPÍTOL QUART: ALBÀTICA SOCRÀTICA

Em sento en la obligació de demanar disculpes a tots els ignorants i cecs, mancats de veritat, que esperaven amb ànsia aquesta publicació per dotar les seves vides d'una mica de llum en la foscor del desconeixement (en aquest sentit, preguem al fanàtic de l'albàrica que s'identifiqui). Ja sense més preàmbuls, us permeto de seguir llegint el magnífic llibre, que fa:

"Encara que sembli contradictori, els dos homes que en aquell temps eren admirats i seguits per la seva extraordinària i versemblant teoria també tenien mestres. A part del qui els repudià, Raimundus Novellium, van ésser dignes continuadors i expansors de la que en aquells dies es començava a anomenar per tot l'Helespont "filosofia del punyal". El fundador d'aquest corrent era Danielos Madurellakos, i consistia en deixar parlar a l'altre fins que, en el moment àlgid de la disputa, Madurellakos, anomenat mestre pels dos mestres, obria la boca i llençava autèntics punyals, autèntiques perles i dits a les llagues, deixant al seu contrincant en l'ús de la paraula plorant. Molts dels qui van debatre amb el mestre van suïcidar-se al cap de poc de fer-ho.

Passejaven, doncs, per l'Àgora atenenca Perestoteles i Suekàgores perquè el pensador d'Oslo tenia la intenció d'aconseguir, després de regatejar, i per uns 60 dracmes, una eina de meditació que ell anomenava Budokai.
Així anaven els dos il·lustres quan, de sobte i sense esperar-s'ho sentiren una potent veu que resava: "Eibas, Falcó!" Era aquell qui els cridava el grandíssim i reconegudíssim filòsof Raimundus Novellium, l'únic home per aquelles contrades que era capaç d'explicar Nietzsche i Mill durant el segle III aC.

- Noble Raimundus, pensador gran entre els grans! - s'exclamà Perestòteles, a la qual cosa Suekàgores afegí "jo encara diria més" i repetí els mots del seu company.
- Amics, és el meu desig que no us prengueu malament el que diré, a fi i efecte que els grups paramilitars que us recolzen no facin de mi un objectiu. Suspendreu filosofia per no haver seguit al peu de la lletra els meus ensenyaments, inventant noves teories.
- Estimat Raimundus, apreciat filòsof i el més magnificicentment savi dels atenesos de l'Europa, és del nostre parer el creure que no ets imparcial en les teves del·liberacions internes, caient així en l'error de pensar que una tutelada teva no pot posseir tanta culpabilitat. I és que, tanmateix, no considerava el gran Sócrates d'Atenes que el primer pas per a la consecució de l'episteme vertader universal és l'assumició de les pròpies limitacions - aquest fou el parlament de Suekàgores, culminat per Perestoteles amb un primer tast de la filosofia del punyal - Exacte, il·lustríssim Raimundus, el més gran entre els atenesos dels explicadors de Mill. Recorda i tingues sempre present que , excepte nosaltres dos, qui vol saber només sap que no sap res.
Et demostrarem, Raimundus, que tan tu com Sócrates incurriu en l'error. Així doncs: no és cert que molt enceratadament dividí Sócrates els homes en ignorants i ignorant-ignorant, sent el primer el qui desconeix i el segon el qui desconeix fins i tot la pròpia ignorància, creient-se saber?
- Sí, és cert.
- Prenem també com a cert que l'Alba és culpable (Raimundus, és obvi que ella mou els fils de les disputes en la teva classe femenina), ja que és un principi axiomàtic revelat pel Martori.
- No és menys cert que això que t'ha dit Perestoteles - féu Suekàgores - el convenciment socràtic de que la raó depèn del saber, del coneixement de la persona, concepte anomenat intel·lectualisme moral.
- És, el que amb tant d'encert has senyalat, cert.
- No seria, per tant, desencertat, considerar que l'Alba, en la seva condició de culpable suprema que li reporta una incapacitat d'obrar bé, no té coneixement en aquells camps en què és culpable. - era ara Perestoteles qui enraonava.
- No seria desencertat considerar-ho - digué Raimundus, que començava a sucumbir als excelsos raonaments dels dos filòsofs, que empraven la filosofia del punyal per desarmar-lo.
- Arribaríem doncs a la clara conclusió que l'Alba, com a culpable de tot, és ignorant en tot, completament ignorant per dir-ho de manera entenedora. L'Alba seria, per tant, el tercer tipus de persona, la totalment ignorant. Has trobat en aquest diví raonament alguna errada que et faci dubtar-ne o trontollar la seva veridicitat? - culminà Perestoteles el seu discurs.
- No la hi he trobada*, certament és un bon argument.
- Així doncs, acabà Suekàgores, Sócrates caigué en l'error d'obviar aquest tipus de persona perquè el vel albàtic entelava el seu enteniment, igual que ha passat amb tu, il·lustre mestre liberal, quan t'has cregut el que el gran savi et deia.

Acabat el discurs, Suekàgores i Perestoteles see'n van anar a jugar al Budokai, mentre Raimundus Novellium corregué a posar-los-hi un deu de filosofia."

* nota de l'autor: observi's el domini
que Raimundus novellium demostra
tenir dels pronoms febles en grec clàssic
del Pelopocatalanès

"The Reunion". El retorn de l' ARMADA.

19 de maig de 2007, data escollida pel retorbament.

Fa temps lekip de categories inferiors de AJMACOR Sants va kedar desmembrat i separat sense juntarse de nou durent un periple de 3 anys, ara el 20 de maig es retrobaran sota el nom de " elsdeSants" per mostrar les seves kualitats i jogo Bonito anterior a la immakulada i pk algun d'ells sigui contractat par la Selecció La Vall per a maratonians tornejos...

Dorsal16 Pere Joan Falcó

Fitxat el 2001 per Pepuri pels Maristes, aquest és un porter d'àmplies aptituds. Ha madurat en el seu joc després de passar una greu lesió la passada temporada que el va mantenir 6 mesos apartat dels terrenys de joc. Aquest any ha guanyat en sobrietat i ha aconseguit la regularitat, regularitat que havia brillat per la seva absència en la resta de la seva carrera. Falcó és un porter sobri i segur, de bons reflexos i que mana a l'àrea, fins al punt de ser conegut com a pere el Boig, no te respecte ni per companys, rivals, coloms, ni aficionats .L'opinió popular l'assenyala com al nou Pagliuca, akell porter tan boig i palomiter.)

Dorsal 2. Raul Abellan

Una nova incorporació , abalada per Pepuri, a l'armada, es un home tecnik i sorpresiu sota una aparent faceta de kalmat, excelent domini d'ambdues cames i tir potent i colocat , excelent llançador de faltes. Es mundialment conegut pel ja famos crit de : " Abellan Noooo, por el kulo nooooo!!!"

Dorsal 4. Josep Oriol " Pepuri" Sendrós

Tot i que els seus inicis foren de porter, la seva reconversió com a ariet la temporada 2001-02 va ser tot un encert. És un davanter ràpid i habilidós amb la pilota, amb un xut dur i colocat. Sempre juga per l'equip i porta de cul la defensa de l'oponent, un autentic malson amb grans dots d'interpretació. Actualment intenta formar una societat letal emb el seu company d'ekip Abàs. En aket torneig es retrobara amb la connexió amb kino, una conexio ke deixava esma perdut a aficionats i companys.Te un profund respecte i admiracio per la gran figura del futbol mundial, Pep guardiola, el seu dorsal es en homenatge a ell.L'opinio pública el situa ja com a succesor de Luís Garcia.

Dorsal5. Carlos Conde " Kino"

El petit de lekip no s'arruga davant ningú. La seva habilitat i ganes fan ke enkari amb molt de "descaro" al contrari i acostumi a sortir-se de tots els rivals deixant-los amb un pam de nas, te una gracia similar a la d'un autentik guepard, només se l'atura amb falta (els mes agosarats el comparen amb Lionel Messi....) i sota el seu tamany okulta un potent llançament direkte. Una garantia d'espectacle.

Dorsal 6. Daniel Madurell Blanes

L'home trankil conegut popularment. Es un metronomo controla el ritme del partit o ladapta al seu propi, es el maxim exponent del " Jogo Trankil·lo" molt rapid de pensament i en fases molt determinades tb de moviments treballa molt durament i acostuma a cobrir les eskenes del tanca, especialista en tirs al ninot i eskuses per no tirar de punxot " sem trenken les bambes " va dir per ultim kop.Extrañament similar a homes com Rijkaard, Albertini...

Dorsal 7. Marc Nogues

Realment porta el 8 pero es el de l'ignasi. Marc destaca per la seva alçada i velocitat i una molt bona tecnika, un sxut poten i sec i molta voluntat i ganes de vencer. Sera la sorpresa del torneig.

Dorsal 8. Ignasi Oñate

El pulmo de lekip un autentic jeep. Potencia i velocitat acompanyades duna gran resistencia i duresa en el seu jok defensiu i ofensiu.Sembla ke no so prngui seriosament peo es una autentika fiera, realment un defensa de garanties. Segons l'opinio popular un nou Jarque.

Dorsal 11. David peris

Una Cabra. Un home veloç i molt animal. Tecnikament destacable i amb un sut potent i alli on vagi. Fa tremolar als rivals i juga amb laventatge duna tercera cama, ke fa ke lanomenin tripod i ke robi multitud de pilotes sempre fot la kama en el moment precis. La revista People la catalogat com a l'home mes seductor, wenorro i desitjable del mon. Sel compara amb Harrison ford de jove. L'opinio popular ja el cataloga com al successor de Puyol

Dorsal 3. Jordi Abàs

"Experimentat central o lateral esquerre, duu molts anys de joc a les espatlles. Un home dur i que fa poques concessions al rival, sempre juga per a guanyar. L'any passat una lesió el va mantenir 8 mesos apartat dels terrenys de joc, i poc a poc ha anat recuperant el to. Destaca la seva potència en el xut i la seva bona rematada. Sobrietat avall.
Ja recuperat, que ell jugui en defensa és un sinònim de seguretat i organització, a més d'autoritat, ja que una de les seves característiques és la seva manca de por a l'hora d'anar a per la pilota. Assegura l'oferiment del 100% de les seves possibilitats." ( opinio de Falcó)

Te com a principal referent a Paolo Maldini , al qual venera.Es dur i força boig, no destaka molt tecnikament pero no li fa lletjos a tenir la pilota, li agrada jugarla i sortir amb velocitat desde segona linea per llençar a porteria cometent multiples Assajos.

Segon asalt del duel "Fraticida"

16 de Març de 2007

L'ekip Sants-Les Cortsià es presenta davant el seu imminent rival immakuladenk, al kamp és moll i sense temps per eskalfar l'arbitre dona l'inici del matx. A l'alineacio titular i figuren Sendros Madurell i Falcó pero no Abàs. El partit entra en una dinamika perillosa Falcó salva el kul als seus diverses vegades i Sendros no te el dia cara a porta molta empenta pero poka punteria , madurell esta molt apagat. De la grada un aficionat reclama l'entrada d Abàs, l'entrada es fa imminent i entra substiuint a Rodriguez.El partit es revoluciona, "Eibas" kom l'anomenen filosoficament esta molt motivat i lluita kada pilota, les okasions de perill se succeeixen i una jugada ben trenada per Pere i Abas akaba amb una volea espectakular ke atura el porter amb problemes.
A la segona part no kanvia la dinamika pero el 3 de les corts rep un dur kop an una pilota disputada , pero aixo no evita ke segueixi al kamp i anoti un gol amb un xut dur de fora l'area i doni l'assistecia del segon abans de ser substituit.Pok despres torna a entrar i una contra estupenda amb un pase de la mort akaba desaprofitada en un error GARRAFAL , com ja es abitual, de Boira , li a botar... tots o vam veure.

Balanç del partit als 40 minuts: 14 xuts, 2 fora, 6 pals, 1 gol, 1 assistencia. Brillant ( krek jo)

4 de maig.

El mateixos rivals pero diferent escenari. Akest kop al Kamp Verd, estadi de Les Corts. Lekip visitant buscara la venjança i lunika viktoria, lekip de kasa una viktoria mes per mostrar el seu potencial.Un kop més la motivacio es especial lekip de kasa pero de moment te el dubte de sendros i Raul lesionats. Ke passara aket cop? Fem un krida a l'afició konvertim el kamp verd en un infern!! Similar a L'Obscurus Hell Arena ( estadi dels Darksouls jeje) ens i juguem molt mes ke el pas a la fase final, tb ser els millors Maristes.

El Suek

P.D_ com podeu veure es un reportatge totalment imparcial jejeje

Biografies de L'Albatica: Perestoteles de maçanet de Cabrenys

Vist que el blog esta un tanto mort, mes o menys com la selecció espanyola i el SErver de Hattrick... Em disposo a relatar una nova biografia de l'Albàtica.

Al principi com vaig dir tot era Chuck Norris.En aquella epoca li encantaven La " Jilindritjajió de blat farjida dels productes de l'hort i jintetitjajió proteïca" pels de poble " Dürum", (no li digueu al cuiner d'en Chuck.... Li demanarieu a Beethoven ke fes un reggeton?? Pos demaneu una Jilindritjajio...)
A lo ke anavem, Chuck un cop més en un altre dels seus errors es desprengue dun torsset del Durum ke kaigué, d'aqui naixè l'au de rapinya mes gran coneguda per l'home, el Falcó, concretament el de la subespecie , ja en extinció, coneguda com a "peresus Johannes ".

Aquest home a part de devora tot aquell menjar ke enganxa" orfe" especialment croquetes Sendrosils i Durums, es dedicà ferventment a la filosofia i la matemàtica crititcan fortament a Pitagores i plató... " com us atreviu a blasfemar així!! Sobre el 1900 naixera el Redentor,l'únic, el Messies matemàtic, el seu nom sera Jaume i només el simple fet de sentir el seu nom provocarà els escalfreds, tremolors, dilatacions i ganes de suïcidi de múltiples joves. Aixi ho anuncio" No s'equivocà... Tot i això a ser cruelment reprimit fins a la trobada amb Suekagores, també repudiat. Ambdos com ja vai esmentar van formar part de lescola Raimondica essent expulsats i els seus noms modificats.

Ara aquest menda es el principal impulsor de les Teories de l'Albàtica i el principal il·luminador de consciencies socials... Qualsevol que ho negui sera durament castigat amb una GROSSA Integral o matriu o kualsevol altre tortura matematica...

Aixi he parlat,

Suekagores d'Oslo